Resultats de la cerca

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit

Escriví contes que tenen per tema preferent la vida de la pagesia pobra, entre els quals Hét krajcár ‘Set cèntims’, 1908 i Barbárok ‘Bàrbars’, 1932 A les novelles Sárarany ‘Or de fang’, 1910, Fáklya ‘Torxa’, 1917, Uri muri ‘Festa de senyors’, 1927, Rokonok ‘Parents’, 1930 i Boldog ember ‘Un home feliç’, 1936 amplia la temàtica a l’ambient de les petites ciutats, i amb la trilogia Erdély ‘Transsilvània’, 1935 alludeix a problemes d’actualitat És autor de diverses novelles protagonitzades per infants, així Légy jó mindhalálig ‘Sigues bo fins a la mort’, 1920, clàssic de la literatura juvenil…

El seu nom real era Edward Williams Obsessionat per la visió romàntica del passat, en la línia de Chatterton i Macpherson, atribuí la seva obra a poetes antics desconeguts i imità Dafydd ap Gwilym Féu l’edició de Cyfrinach beirdd ynys Prydain apareguda el 1829, l’art poètica dels bards secessionistes

Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839

Publicà en castellà Los oficios 1952 i en gallec A realidade esencial 1955, Paisaxe en rocha viva 1958, Os nobres carreiros 1970 i O libro dos mortos 1979 Conreà també la narrativa en gallec Follas de vagar 1972, Primaveira no Lor 1974 i Fogo solto 1976

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

Defensor del liberalisme democràtic i republicà, fou professor a la Universitat de Madrid, però dimití 1865 Secretari de la junta revolucionària de Madrid 1868, creà l’associació maçònica del Gran Oriente Español 1889 i en fou gran mestre Propulsor de les teories materialistes, és autor de La Comuna de París 1872 i d’una Historia general de España 1886-96

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i publicades a…

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de…