Resultats de la cerca

S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957

Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista  i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un…

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

La seva obra és encara força popular, sobretot Lo sermon del curat de Cucuchan Publicà La cançon de la lauseta , faules i contes en vers 1876, Lo lutrin de Lader , narració heroicocomica en prosa 1877, en la línia de Boileau i amb la verbositat de Rancher

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…

Germà de la periodista Montserrat Minobis Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a Qüestions de Vida Cristiana , i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre Coses dels homes, coses de Déu 1966

Pagès i periodista, ha estat la figura més destacada de la revista “Het Fonteintje” A mig camí entre la vida burgesa i l’alegria virgiliana de la natura, ha interpretat el seu vitalisme d’una manera irònica i enjogassada en versos aspres i de caire popular Ha publicat In den zoeten inval ‘La casa de Déu’, 1927-36, Heineke Vos en zijn biograaf ‘Heineke Vos i el seu biògraf’, 1933 i Wolfijzers en schietgeweren ‘Ceps de llop i escopetes’, 1942