Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Francisco Casavella
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor en castellà Francisco García Hortelano.
Adoptà aquest nom per a diferenciar-se del també escriptor Juan García Hortelano , i es donà a conèixer amb la novella El triunfo 1990, premi Tigre i portada al cinema per Mireia Ros el 2006, a la qual seguiren Quédate 1993, Un enano español se suicida en Las Vegas 1997, adaptada el 2002 al cinema per Antonio Chavarrías amb el títol de Volverás i les seves obres més ambicioses la trilogia El día del Watusi , formada per Los juegos feroces 2002, Viento y joyas 2002 i El idioma imposible 2003, ambiciós retrat de Barcelona des de la fi del franquisme fins als Jocs Olímpics i la tragicomèdia…
Lluïsa Forrellad i Miquel
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món…
Joan Vilanova i Roset
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Dibuixant, il·lustrador i escriptor.
Féu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre , L’om , El dia , Ave Maria i altres Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda cartells i programes de la festa major La seva obra cabdal és una llarga sèrie de dibuixos per a una edició illustrada del Cançoner Català en tres volums,…
Josep Maria Jordà i Lafont
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant.
Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme Collaborà amb el…
Agustí Vehí i Castelló
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…
Josep Maria Gironella i Pous
Literatura
Novel·lista i assagista en llengua castellana.
Començà publicant poesia Ha llegado el invierno y tú no estás aquí , 1945 Amb Los cipreses creen en Dios 1953, Un millón de muertos 1961 i Ha estallado la paz 1966 —traduïdes al català i a d’altres idiomes— formà un ambiciós cicle novellístic amb el qual pretengué reflectir amb objectivitat l’ambient social i polític des de la Segona República Espanyola fins a la postguerra Publicà altres novelles, com Un hombre premi Nadal, 1946, La marea 1949, Los fantasmas de mi cerebro 1959, Mujer, levántate y anda 1962, Todos somos fugitivos 1966, Condenados a vivir premi Planeta, 1971,…
Antoni Vilanova i Andreu
Literatura
Professor, investigador i crític literari.
Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona des del 1947 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA i catedràtic del 1975 fins a la jubilació 1988 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— i la literatura moderna castellana —sobre la novella de la postguerra 1967— i catalana —sobre el seu besoncle Emili…
Carmen Martín Gaite
Literatura
Escriptora castellana.
Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de…
Juan José Millás
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Estudià filosofia i lletres a Madrid i ha treballat en el departament de comunicació de la companyia Iberia Es donà a conèixer com a novellista amb Cerbero son las sombras 1974 i es consolidà com un dels narradors més destacats de la seva generació a partir de novelles com Visión del ahogado 1977 Papel mojado 1983 El desorden de tu nombre 1986 La soledad era esto 1990, premi Nadal El orden alfabético 1998 Dos mujeres en Praga 2002 El Mundo 2008, autobiografia novelada per la qual rebé el Premio Nacional de Literatura i Lo que sé de los hombrecillos 2010, entre altres títols En la…
Fernando Marín
Literatura
Editor i escriptor basc en llengua castellana.
A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…