Resultats de la cerca
Es mostren 4873 resultats
sextina
Literatura
Composició poètica formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs i una tornada de tres.
Amb l’última paraula de cada vers de la primera estrofa es constitueixen les rimes, que es repetiran constantment en les restants, si bé en un ordre diferent i preconcebut 1 2 3 4 5 6, 6 1 5 2 4 3, 3 6 4 1 2 5, 5 3 2 6 1 4, 4 5 13 6 2, 2 4 6 5 31En la tornada es recullen totes les paraules de la rima, dues en cada vers La seva invenció s’atribueix al trobador Arnaut Daniel…
serranilla
Literatura
Composició poètica castellana medieval relacionada, en part, amb la pastorel·la provençal, que narra el diàleg entre un cavaller i una dona, la qual pot ésser la ‘‘serrana’’ aqui demana ajuda per a travessar les serralades, o bé una pastora que ell vol enamorar i que l’accepta o el rebutja.
literatura serbocroata
Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria del segle XVIII…
senhal
Literatura
Pseudònim emprat pels trobadors provençals per a encobrir el nom de la persona a qui dirigien llurs composicions, especialment la dama, per tal de mantenir el secret dels seus amors.
saudosismo
Literatura
Moviment literari portuguès sorgit entorn de la societat Renascença Portuguesa, de Porto, fundada per Teixeira de Pascoaes, Leonardo Coimbra, Jaime Cortesão i Alvaro Pinto, el portaveu de la qual fou la revista A Águia (1910-32).
Exaltació de la saudade sentiment característic de nostàlgia i malenconia com el tret definidor de l’ànima portuguesa, el moviment representa alhora un ressorgiment de l’esperit nacionalista
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les altres llengües…
rondell
Literatura
Música
Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del s. XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels s. XII i XIII.
La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i hom conserva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina