Resultats de la cerca
Es mostren 4848 resultats
Ahmet Haşim
Literatura
Poeta turc.
Fou l’introductor dels models del simbolisme francès en la literatura del seu país Obres Göl saatleri ‘Les hores del llac’, 1921 i Göl kuşlari ‘Els ocells del llac’
Ahmedi
Literatura
Poeta turc.
S'inspirà en l’obra del gran poeta persa Neẓāmī, per escriure Iskendername ‘El llibre d’Alexandre’, un llarg poema de prop de vuit mil rodolins, amb un gran valor històric
Delmira Agustini
Literatura
Poetessa uruguaiana, autodidacta, de temàtica altament eròtica i associable al Modernisme.
Fou morta pel seu marit Enrique Job Reyes Entre altres obres, escriví Cantor de la mañana 1910, Los cálices vacíos 1913 i Los astros del abismo 1924
Domingo de Aguirre
Literatura
Escriptor basc.
Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país
Demetrio Aguilera Malta
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg equatorià; formà part del grup de Guayaquil, iniciador al seu país d’una narrativa on la psicologia cedia davant l’exposició dels problemes col·lectius.
Ha escrit, entre altres obres, les novelles Don Goyo 1933, Madrid, reportaje novelado de una retaguardia heroica 1937, El secuestro del general 1973, Jaguar 1976 i les obres teatrals Lázaro 1941, Trilogia ecuatoriana 1959
Joan Baptista Aguilar
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta.
Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político retrato de un…
,
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Historiografia catalana
Poeta, autor dramàtic i cronista.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…
, ,
Pedro de Aguado
Història
Literatura
Cronista d’Índies castellà.
Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants
Mikael Agricola
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Teòleg, escriptor i gramàtic finès.
Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica
Šĕmuel Yosef Agnon
Semuel Yosef Agnon
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista israelià.
De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971