Resultats de la cerca

Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…

Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X 1872 i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, en la qual impulsà la secció topograficopintoresca Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya 1878 Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’ Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya 1878, amb fotogravats segons els procediments introduïts per H Mariezcurrena, on publicà fotografies i articles, que també publicà en…

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de Ciencias…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant a un…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las ideas…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964

De família pagesa, es formà entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments 1899, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove 1903