Resultats de la cerca

Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador vitalici i…

Autor de l’òpera La figlia del deserto , estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat l’harmonització a altres músics Publicà en defensa seva una Historiade la ópera titulada “La figlia del deserto” 1854 Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater Escriví també El socialismo y la teocracia 1853, on atacava Donoso Cortés

La seva obra és molt influïda pel feminisme, tant la novellística The Women’s Room , 1978 The Bleeding Heart , 1980, com l’assagística, en la qual destaquen els assaigs de literatura The Book as World 1976, estudi sobre l’ Ulysses de James Joyce i Shakespeare’s Division of Experience 1981, a més de The War against Women 1992, crítica de la dominació masculina

Estudià filosofia i lletres a Montpeller i a Tolosa de Llenguadoc Fou un dels fundadors de la revista Ruscino de Perpinyà Autor, entre altres obres, de La voie romaine du Roussillon 1890, Le passage de Perthus 1908, Les trophées de Pompejus 1909 i Le dernier roi de Majorque 1909

Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya Sostingué correspondència amb el general Prim, del 1858 al 1869 És autor de novelles, d’un diccionari castellà-francès i d’una Historia de Sabadell Era pare de la compositora i pedagoga  Narcisa Freixas

Fou periodista i autor de poesies èpiques Querbelaja i líriques, de caire nacionalista

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…

Activista polític de tendència marxista, la seva obra literària palesa les seves preocupacions socials Edità la revista Žite i slovo ‘Vida i paraula’, 1894-97 Escriví Balady i rasskazy ‘Balades i relats’, 1876, de caràcter romàntic, Veršiny i niziny ‘Altures i profunditats’, 1887, lírica política d’influències socialistes, Uvádšije list'ja ‘Fulles mortes’, 1896, etc La seva extensa obra poètica inclou temes lírics, polèmics, filosoficohistòrics, socials nacionalistes, etc En prosa escriví Boa constrictor 1877, sobre l’explotació capitalista, Rutency ‘Els rutens’, 1878, de caràcter satíric,…

Arrelat a la ciutat nadiua, hi escriví moltes de les seves novelles La seva obra conjuga un misticisme pregon amb la influència expressionista City Block 1922, The Unwelcome Man 1971, The Rediscovery of America 1929 i la peça teatral New Year's Eve 1939