Resultats de la cerca

Emigrà al Canadà el 1955 i estudià literatura a la Universitat de Toronto S’inicià com a periodista i, parallelament, començà a construir la seva obra literàriaTota la seva obra parteix de la problemàtica de la raça i la immigració del seu poble al Canadà, preocupacions que canalitza en una prosa joyciana Les seves dues primeres novelles, The Survivors of the Crossing 1964 i Among Thistles and Thorns 1965 són gairebé autobiogràfiques La mateixa preocupació es palesa en la trilogia de Toronto, composta per The Meeting Point 1967, The Storm of Fortune 1973 i The Bigger Light 1975 Posteriorment…

Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns 1859 És autor del poema històric La torre de la donzella 1868

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc En català publicà, entre altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968

Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el lector a un…

Fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós, històric, etc De la seva obra es destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

Publicà biografies d’artistes Rodin , 1908 Aristide Maillol , 1937, algunes obres de teatre i novelles

Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres

El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71 Compongué…

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros