Resultats de la cerca

Collaborà en El Correo Catalán  i El Correo Español , del qual fou redactor en cap Publicà La República en 191 1911, novella política molt popular al seu temps, Sátiras políticas 1913, La Peregrinación de la Lealtad 1913 i Vida de don Jaime de Borbón sd

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

Fou membre de la Real Academia Española Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808 Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas 1816, per ordre de Ferran VII Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo 1815

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novella Celeste 1874

Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es destaquen Alma…

Dedicat principalment al públic jove, de la seva obra destaquen Ciresarii ‘Els cirerers’, 1956, Pasiuni ‘Passions’, 1964, Trilogia în alb ‘Trilogia en blanc’, 1966-69 i Adîncimi ‘Profunditats’, 1974

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932