Resultats de la cerca
Es mostren 4873 resultats
Vicent Verdú i Macià
Literatura
Escriptor en castellà i periodista.
Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…
Simònides
Literatura
Poeta grec.
Hom en té la imatge acabada del poeta viatger, tal com el conegueren les acaballes de l’època arcaica Acollit a les cases dels poderosos per celebrar les ocasions d’una existència brillant, creà un gènere nou de la lírica coral, l’epinici Pel fet d’haver estat, segons la tradició, el primer poeta que demanà una soldada per la seva tasca —un intent que entroncava amb el mateix sentit dessacralitzador de la poesia—, provocà un gran escàndol, que la posteritat s’ha complagut a transmetre, divulgant la imatge d’un home avariciós i calculador, desmenjat i perplex davant el misteri insondable dels…
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
Ondrej Sládkovič
Literatura
Pseudònim d’Ondrej Braxatoris, poeta eslovac.
Pastor evangèlic, influït per Hegel i Puškin, pertangué a l’escola poètica de Stúr Escriví Marína 1846 i Detvan 1853, poema èpic, ambientat a l’època de Maties Corví, que reflecteix la vida popular eslovaca del territori del Detva El 1939 fou publicat el recull dels seus poemes Sobrané básne
Elmore Leonard

Elmore Leonard
Literatura
Escriptor nord-americà.
Després de combatre en la Segona Guerra Mundial en el cos de la Marina, es llicencià en literatura i filosofia a la Universitat de Detroit Començà la seva trajectòria literària escrivint westerns Posteriorment treballà com a redactor per a l’ Encyclopaedia Britannica i fent textos publicitaris L’any 1969 publicà la novella policíaca The Big Bounce i des d’aleshores, assolí un gran reconeixement dins aquest gènere gràcies a un estil directe que dona gran importància als diàlegs De la seva llarga producció destaquen títols com La Brava 1983, premi Edgar, Be Cool 1999, Fire in the Hole 2001,…
Mikhail Aleksandrovič Šolokhov

Mikhail Aleksandrovič Šolokhov rebent el premi Nobel
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Fou un significat representant del realisme socialista Amb un estil ric i expressiu, descriví les contradiccions de la vida real sobre el fons del seu desenvolupament revolucionari Publicà el recull Donskie rasskazy ‘Contes del Don’, 1926, sobre la guerra civil a la regió del riu Del 1925 al 1940 treballà en la seva obra cabdal, Tikhij Don ‘El Don de plàcides aigües’, premi Stalin 1941, retaule de la vida dels cosacs en uns anys curulls d’esdeveniments històrics, on reflectí amb gran profunditat psicològica l’aferrissada lluita de les classes socials Podn'ataja Celina ‘Terres conreades’,…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…
F’odor Kuz’mič Sologub
Literatura
Pseudònim de F’odor Teternikov, escriptor rus.
Poeta simbolista, tràgicament decadent, traduí HHeine, O Wilde i els simbolistes francesos Com a narrador, el seu estil és d’una gran expressivitat i domini, i pintà l’amarga vida de províncies, el seu pessimisme, solament oblidables amb el vol íntim de la imaginació Entre les seves obres cal destacar Tjaželyje sny ‘Somnis pesats’, 1896, Melkij bes ‘El mesquí diable’, 1907, Slašče jada ‘Més dolç que el verí’, 1912 i Zaklinatel’nica zmej ‘L’encantadora de serps’, 1921
Manel Marí
Literatura
Nom pel qual fou conegut el poeta Manuel Garcia i Marí.
Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…
Aleksandr Tvardovskij
Literatura
Poeta rus.
Fill d’un ferrer, visqué al seu poble fins el 1928 i des de 14 anys publicà poemes en la premsa El seu talent poètic es revelà sobretot en els poemes extensos, com Strana Muravija ‘El país de Moràvia’, 1935 i altres on desenvolupa el tema de la responsabilitat personal pel destí del seu país, com Vasilij T’orkin 1945 i Za dal’jo dal’ ‘Espai enllà de l’espai’, 1950-60 Altres obres són Tebe Ukraina ‘A tu, Ucraïna’, 1941 i Poslevojennye stikhi ‘Versos de postguerra’, 1952 Fou director de la revista Novyj mir ‘Nou món’