Resultats de la cerca

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Experimentà amb el llenguatge com a fenomen acústic i adoptà teoremes del dadaisme i del cercle de Viena Aconseguí resultats sorprenents a base de jocs de paraules mitjançant la deformació dels mots usuals, als quals dóna un equilibri insòlit La seva poesia concreta, com Laut et Luise 1966, Sprechblasen ‘Globus de vinyeta’, 1968, Der künstliche Baum ‘L’arbre artificial’, 1970, Der gelbe Hund ‘El gos groc’, 1980 i altres, s’estén a l’obra radiofònica Fünf Mann Menschen ‘Cinc homes’, 1970 i Die Humanisten ‘Els humanistes’, 1977, i a l’òpera parlada Aus der Fremde ‘Des de terra estranya’, 1979…

Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments simples, que la…

Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan

Amic de Darío i de Lugones, acomplí una autèntica tasca de renovació poètica Castalia bárbara 1897 constituí un veritable laboratori d’experimentació rítmica A Los sueños son vida 1917, bé que augmenta la llibertat del ritme, el poeta és més assequible i, també, més íntim

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Tingué una vida agitada, i sembla que fou empresonat per la inquisició Coneixedor del folklore del país, escriví Guipuzcoaco dantza gogoangarrien condaira edo historia ‘Història de les memorables danses de Guipúscoa’, 1824 i Guipuzcoaco provinciaren condaira edo historia ‘Història de la província de Guipúscoa’, 1847