Resultats de la cerca

Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968 The Pisan…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756  A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Escriví més de 300 000 versos religiosos, epigramàtics, satírics i morals en un estil popular El seu poema principal, amb caràcter de crònica, és Wojna chocimska ‘La guerra de Chocim’, 1670, però publicada el 1850

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…

Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com  La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992,  El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…

Procedent d’una família del sud, tingué una infantesa difícil, fet que s’acusa en la seva formació Menà una vida errant i en passar una temporada a la presó començà a escriure una sèrie de narracions breus que el popularitzaren Alternà les collaboracions al New York World 1903 amb la publicació de narracions que, com Strictly Business 1910 i Sixes and Sevens 1911, formen la part més representativa de la seva obra

D’un estil molt ric a les primeres narracions, com a Flowering Judas 1930, es mantingué a la resta de la seva obra dins l’anàlisi psicològica Noon Wine 1937, The Leaning Tower 1944 i Days Before 1952 són els títols que més han sobresortit Ship of Fools 1962, on critica el nazisme, tingué renom en ésser portada al cinema el 1965

Advocat i professor, treballà com a ministre d’instrucció en l’organització de l’escola Escriví narracions i poesies, però el millor de la seva obra es troba en els drames historicopatriòtics d’inspiració romàntica, dels quals cal esmentar Nevinost ‘La innocència’, 1827, Miloš Obilić 1828, Smrt Stjepona Dečanskoga ‘La mort d’Esteve Detxanski’, 1841, Ajudici ‘Els soldats’, 1842 i San Kraljevića Marka ‘El somni de Marko Kraljević’, 1847 Sobretot es destacà en les comèdies i en les farses Turdica ‘L’avar’, 1837 i Beograd nekad i sad ‘Belgrad, d’un temps i d’avui’, 1853, entre d’altres, en les…

En 1981-89 presidí la Unió d’Escriptors de Romania Publicà, entre altres obres, Fuga 1958, Somnul pāmǐntului ‘El somni de la terra’, 1965, Cāruta cu mere ‘El carro de pomes’, 1974 i Iepurele şchiop ‘El conill coix’, 1980