Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
refranyer
Literatura
Recull de refranys.
Als Països Catalans, els refranys han estat recollits per Joan Amades, Antoni Bulbena i Tusell, Manuel Sanchis Guarner i Estanislau Alberola i Sena i altres, i han estat inclosos a molts diccionaris, especialment al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…
Joaquim Font i de Boter
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104877.jpg)
Joaquim Font i de Boter
© Fototeca.cat
Literatura
Farmacèutic i escriptor.
Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona
Marià Fonts i Fortuny
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista.
Collaborà assíduament a Lo Gai Saber i dirigí el Diario de Reus 1859 i l’ Eco del Centro de Lectura de Reus 1859 Com a poeta, guanyà diversos premis als jocs florals de Barcelona 1859, 1860 i fou inclòs a l’antologia Los trobadors nous , d’Antoni Bofarull 1858
Jaume Boixeda
Literatura
Poeta, nebot de Gabriel Boixeda.
Capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans Traduí el llibre de Job i himnes eclesiàstics Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”
Joan Caçador
Filosofia
Literatura
Humanista i autor dramàtic.
Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer
,
Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles
Pintura
Literatura
Pintor i literat.
Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario 1857 i publicà Fábulas políticas 1868, La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells 1872 i Al Déu de les Armades 1875 Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Molière , i collaborà a “La Renaixença”
Joan Torres i Oliva
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala Roma 1724 i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de DFrancisco Bru, fill de Berga
pentasíl·lab
Literatura
Vers de cinc síl·labes.
A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc
desconeixença
Literatura
A la baixa edat mitjana, menyspreu d’una dama envers el seu amant.
Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina