Resultats de la cerca

La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten ‘Poemes sagrats’, 1959, Richelieu 1961 i Renaissance 1963 o d’un onirisme sensual Gedichten voor Maria Magdalena ‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Aquest nom els fou donat per Ramon Llull en el Blanquerna i hom ha de relacionar aquesta designació amb la poesia narrativa i amb l’activitat dels joglars Es podrien identificar amb els joglars que recitaven o contaven poemes de matèria novellesca —romanç, conte, ventura— i àdhuc de matèria moral i doctrinal, enfront dels joglars que cantaven matèria heroica —cançons de gesta— i poesia lírica

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot

Entre romàntic i avantguardista, té més importància per la influència que com a personatge poètic exercí sobre altres poetes àdhuc sobre Neruda que per la seva pròpia obra Comprengué els racons de l’ànima criolla i el sentit del llenguatge popular, i això el portà a fer una poesia civil i política, que ell creia marxista, sense aconseguir d’arribar, malgrat el seu sincer amor al poble, a ésser un poeta popular a causa de la seva desmesura i el seu tremendisme Es destaquen Gran temperatura 1937 i Morfología del espanto 1942

Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com Rivera,…

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai…

La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…