Resultats de la cerca

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Geòmetra i matemàtic, com a poeta es formà dins l’escola parnassiana, però evolucionà cap a una abstracció i despersonalització totals, fins al punt d’aplicar, amb llenguatge hermètic i convencional, esquemes matemàtics a la seva poesia Joc secund ‘El segon joc’, 1930

Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M Eminescu, la societat cultural Junimea Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda ‘El pope Tanda’, 1892, Moara cu noroc ‘El molí de la fortuna’, 1896, etc, i la novella Mara 1906, obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània

En les seves novelles costumistes descriu el camp de Transsilvània Arhanghelii 1914, la més celebrada, Popa Man 1920, Legea minţii ‘La llei espiritual’, 1927, etc

D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès

El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista

Fou membre del Parlament i dirigí el diari Dacia 1918-22 Autor d' Intuneric si lumina ‘Tenebres i llums’, 1912, Sorana 1915 i In slujba pacii ‘Al servei de la pau’, 1919

Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos

Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre

Viatjà per França i Suïssa 1905 En tornar, començà les seves activitats periodístiques i aviat esdevingué un pamfletista vigorós Empresonat durant la dictadura feixista, i després de la Segona Guerra Mundial considerat un dels grans escriptors moderns, continuà al seu país La seva obra és extensa i variada Autor de reculls de poesia com Cuvinte potrivite ‘Paraules apropiades’, 1927, Cǎrticica de searǎ ‘El llibret de la tarda’, 1935, Cîntare omului ‘Cançons de l’home’, 1955, 1907 1955, etc, que van de l’experiència simbolista a l’enaltiment de l’heroisme revolucionari de novelles com Icoane de…