Resultats de la cerca

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…

Els seus màxims exponents foren Terpandre, Alceu, Safo, Anacreont, etc

Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i…

El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…

En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i…