Resultats de la cerca

Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari , fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil 1956-53 Publicà en poesia, entre d'altres,  O auto poessesso 1950, Servidão de passagem 1962,  Xadrez de estrelas 1976, Galaxias 1984 i A máquina do mundo repensada 2001, i els següents llibres d’assaigs Teoria da poesia concreta amb A de Campos i D Pignatari 1965, Metalinguagem 1967, A arte no horizonte do provável 1969, A operaçao do texto 1976 i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana 1977 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi…

Un dels iniciadors de la poesia concreta brasilera, traductor de poesia i estudiós de la música popular Participà en l' Antologia Noigandres 1966 juntament amb els altres poetes de la mateixa tendència Haroldo de Campos, Décio Pignatari, Ronald Azevedo i José Lino Grünewald De la seva obra destaquen Equivocábulos 1970, Poemóbiles 1974, Caixa preta 1975 i Reduchamp 1976

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de…

S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29

Un dels pioners de la semiòtica i de la teoria de la comunicació al Brasil, i conreador de la poesia concreta, publicà el seu primer llibre de poemes Carrossel, el 1950 A més de la seva participació en l' Antologia Noigandres , amb Augusto de Campos i altres, de la seva obra destaquen Exercício findo 1968 i els assaigs Teoria de poesia concreta amb Augusto i Haroldo de Campos, Informação e Comunicação 1968, Contracomunicação 1971 i Semiótica e literatura 1974 El 1977 publicà Poesia/ posis É poesia , que aplega tota la seva obra poètica Traduí Dant, Goethe i…

Lluità a Cuba 1868-77 A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir es mostrà partidari de la independència de Cuba Escriví el poema La defensa de Holguín 1882 i Españoles e insurrectos 1890

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la qual es disposa…

Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual òptics, fonètics sonors i cinètics el moviment en la successió dels fulls El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i EGomringer És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire calligrama Els autors més importants, els seus definidors a part, són E Jandl, C Belloli, A Spatola, A de Campos, Ian H Finlay Als Països Catalans, J Brossa i G Viladot en són els principals exponents