Resultats de la cerca

Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre

Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia hermètica, contra el…

És catedràtic de filologia i literatura catalana contemporània de la Universitat d’Alacant, on, des del 1984, exerceix la tasca docent i investigadora Ha publicat diversos estudis literaris, com Dinou poetes dels seixanta 1987, i també sobre l’obra d’autors com Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó És autor dels assaigs Paper reciclat 1995, Poesia, alquímia i follia   Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre 1995, primer llibre de conjunt sobre l’obra del poeta, Ressonàncies orientals 1999, Contra la modernitat i altres quimeres 2002, Fulls de ruta 2002, Els colors…

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou…

Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas 1824 Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals

Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles

De família pagesa, es formà entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments 1899, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove 1903

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

Nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVIII, deu el seu nom a Horace Walpole, autor de The castle of Otranto ‘El castell d’Òtranto’, 1764 Entre altres obres, l’acció de les quals s’esdevé generalment en el marc carregat de misteri dels castells de l’edat mitjana, representen aquest moviment Vathek 1782, de W Beckford, i Ambrosio or the Monk ‘Ambròs o el monjo’, 1796, de MG Lewis

Senyor de Castellana Bonifaci VI i un dels més poderosos nobles occitans Escriví tres sirventesos contra Carles d’Anjou entre el 1250 i el 1262 Aquest darrer any encoratjà amb el seu ajut una revolta a Marsella contra el domini francès El seu castell fou destruït i els seus béns foren confiscats Lluís IX de França obligà Jaume I de Catalunya-Aragó a prometre que no ajudaria els rebels, però l’infant Pere, el futur Pere II, acollí Bonifaci a la seva cort