Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon , 2000

És conegut també com “lo monge de Montaudon”, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons el Cast Excellí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards

Educat a Montalban Occitània i Anglaterra Cambridge, viatjà per Alemanya, França i Itàlia i el 1935 es traslladà a Nova York Convertit al catolicisme 1938, ingressà 1941 al monestir trapenc de Gethsemani, a Kentucky Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres The seven Storey Mountain ‘La muntanya dels set cercles’, 1948 traducció catalana de Guillem Colom, 1966, autobiogràfica, Seeds of Contemplation ‘Llavor de contemplació’, 1949 traducció catalana, 1959, The Sing of Jonas ‘El signe de Jonàs’, 1953, No Man is an Island ‘Ningú no és una illa’,…

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe Tramontane  1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló, Coutumes de Pâques…

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat de Voltaire…

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans  et plus particulièrement du Roussillon, du Vallespir, du Conflent et de la Cerdagne 1978, 1979 i 1981, obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya del Nord Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, illustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans , en cinc punts Conferenciant i collaborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans 1982 i Raconte-moi les…

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…