Resultats de la cerca

Aparegueren al segle XVII, i són freqüents al segle XVIII Nenias reales i Lágrimas amantes , editades el 1701 a Barcelona a la mort de Carles II, amb composicions en català, castellà i llatí Als segles XIX i XX abunden les dedicades a imatges marianes corones poètiques de la Mare de Déu de Lluc 1882, 1934, de Montserrat 1888, 1931, 1956, de Ripoll 1895 i dels Desemparats 1885, o dedicades a diversos sants, com la corona poètica de sant Vicent Ferrer 1955

D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon…

Conreà la poesia religiosa Corona de veinticinco actos de amor a Dios 1855, pòstumament, i deixà inèdit un Diario espiritual

Estudià lleis, i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre 1859-66 dirigí el diari barceloní El Telégrafo , on escriví crítica musical i sobre política estrangera hi publicà Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848

Bisbe príncep de Montenegro, contribuí notablement a fer del seu país un petit estat modern El seu accentuat patriotisme inspirà totes les seves obres Es destaca l’epopeia Libertiade , on conta la lluita dels montenegrins contra els turcs per la indepèndencia, al començ del s XVIII La seva obra principal és el drama èpic Gorski Vijenac ‘La corona de la muntanya’, 1847

Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat

Abandonà la seva llengua materna pel croat Paneslavista, s’adherí a l' illirisme amb entusiasme i s’establí a Zagreb, on dirigí 1842-45 el periòdic literari Kolo La seva poesia amorosa imita els romàntics txecs i polonesos De les seves obres cal esmentar Gjulabije ‘Pomes rosades’, 1840, Vienac soneta ‘Corona de sonets’, 1845 i Gusle i tambure ‘A l’amor i al patriotisme’, 1845 Traductor de Puškin i Gogol’, excellí també com a crític literari

Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08