Resultats de la cerca

Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’ Editorial Galaxia Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro inèdit i publicà els volums Entre o si e o non 1967, Premio Nacional Rosalía de Castro, que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada,…

És autor del drama Juana de Souvri publicat i representat a Mallorca el 1843 i Fe y esperanza Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 1854 A partir del 1857 es traslladà a Madrid

Llicenciat en dret, fou professor de literatura a la Universitat d’Albuquerque EUA fins el 1993 Influïda per la generació del 27, la seva poesia es troba inscrita en el corrent de la poesia social dels anys cinquanta Publicà Áspero mundo 1956, Sin esperanza con convencimiento 1961, Grado elemental 1962, Palabra sobre palabra 1965, Tratado de urbanismo 1967, Breves acotaciones para una biografía 1971, Palabra sobre palabra Antología 1968, 1972, 1977 i 1986, Prosemas y menos 1985, Deixis en fantasma 1992, Luz, o fuego, o vida 1996, i 109+19=120 poemas 2005, entre d’altres El 1985…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’…

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…

Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la Medicina de la…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991,  Toxos e flores 1992,  El periodismo es un cuento  1997,  Galicia, Galicia 2001,  Muller no baño 2003,  Unha espía no reino de Galicia  2004,  Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’…