Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Ivo Vojnović
Literatura
Escriptor serbocroat.
Simbolista, molt influït per Flaubert, excellí com a narrador en Geranium 1880, Perom i olovkom ‘La ploma i el llapis’, 1884 i Ksanta 1886 Dels seus drames cal fer esment d' Ekvinocijo ‘Equinocci’, 1898, tragèdia familiar, Duvrovčka trilogija ‘Trilogia ragusana’, 1902, Smrt majke jugoća ‘La mort de la mare dels iugoslaus’, 1907, de caràcter patriòtic, Gaspodja sa sunsokreton ‘La senyora del gira-sol’, 1912 i Maskarate ispod kuplja ‘Els emmascarats sota el sostre’, 1922
René Schickele
Literatura
Escriptor alsacià.
Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa
Oton Župančič
Literatura
Poeta eslovè.
Considerat el primer poeta modern del seu país, de la seva abundosa producció destaca la de caràcter líric, com els reculls Čaša opojnosti ‘La copa d’èxtasi’, 1899, Čez plan ‘Per la plana’, 1904, Samogovori ‘Soliloquis’, 1908, Vzarje Vidove ‘A l’alba de sant Guiu’, 1920 i Naša beseda ‘La nostra paraula’, 1929 Sobre el tema de la guerra i la lluita per la independència tracta el volum Zimzelen pod snegom ‘La vinca sota la neu’, 1946 Director del teatre nacional de Ljubljana, és autor de la tragèdia Veronika Deseniška 1924 A més d’alguns reculls poètics per a infants, exercí una tasca…
Henry James
Henry James
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà naturalitzat anglès.
Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments simples, que la…
Josep Farran i Mayoral
Literatura
Assagista.
De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…
,
realisme
Literatura
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.
En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novella romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual Cal cercar-ne els antecedents en la novella picaresca i en la novella sentimental del segle XVIII Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola…
José Maria Eça de Queirós
José Maria Eça de Queirós
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista portuguès.
Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…
Ernesto Sábato
Literatura
Assagista i novel·lista argentí.
Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…
biografia
Biografia Ramon Llull en una miniatura de la Vida coetània de la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…
escola parnassiana
Literatura
Escola literària d’origen francès que influí fortament les diverses literatures europees durant la segona meitat del segle XIX.
El seu nom deriva del Parnasse contemporain, recueil de vers nouveaux , publicats en diverses ocasions del 1866 al 1876 Abans, però, l’escola ja s’havia constituït a l’entorn de la Revue fantaisiste 1861 i s’havia destacat clarament pel seu allunyament de les fórmules romàntiques de Musset i Lamartine, amb el refús del sentimentalisme i la declaració del seu ideal d’impassibilitat, absort només per l’assoliment de la bellesa absoluta i pura En les obres de Th Gautier prefaci a Mademoiselle de Maupin , 1835 i de Th de Banville les líriques de l' art pour l’art , compostes d’acord amb la seva…