Resultats de la cerca

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

Llicenciada en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà en la mateixa universitat amb Poesia popular catalana –noreligiosa– del segle XVIII 1995 Diplomada per l’Escola de Bibliologia, ha estat directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya 1995-2012 En el camp de la investigació ha publicat Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya 1988, l’edició i estudi d’ Un incunable català retrobat 1992 i Suma de la art de arismètica de Francesc de Santcliment 2007 Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol 1861-1931 1981 És també autora de textos…

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

Fou ministre de l’Església reformada 1567 després de l’adhesió de Joana d’Albret, reina de Navarra, al calvinisme Traduí texts religiosos, entre altres el Nou Testament Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria 1571, on poleix i perfecciona la llengua, malgrat l’ús d’arcaismes i llatinismes

Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític

Educat en el protestantisme més auster, estudià grec i teologia Gaudí del favor de Joana D’Albret i d’Enric IV El 1593 es convertí al catolicisme, per la qual cosa perdé el favor del rei Reduït a la misèria, es lliurà a un fervorós apostolat en defensa del catolicisme i en contra de les teories calvinistes Traduí Homer, l' Organon aristotèlic, Hesíode, etc També escriví unes Méditations sur les Psaumes 1588 i la Déclaration , on justifica la seva conversió Excellí, però, en el conreu de la poesia sonets, algunes estances i cançons i dos poemes religiosos en els quals manifesta,…

Autor d’importants assaigs, notes de viatge i memòries, es féu popular amb novelles històriques, centrades entorn de grans personalitats de la política i de les arts Bastides sobre un coneixement pregon dels fets, donen una imatge multicolor i alhora fidedigna de molts episodis de la història universal Novelles principals Esoisten siratja Mexikót ‘El Déu de la pluja plora per Mèxic’, 1939, Nápolyi Johanna ‘Joana de Nàpols’, 1940 A Bíborbanszületett ‘El porfirogènit’, 1943, A mantuai herceg muzsikusa ‘El músic del duc de Màntua’, 1957, Lagunák ‘Llacunes’, 1958, biografia de Giorgione, A…

La seva àmplia cultura literària i sensibilitat es palesen en els poemes d' Oktostychy ‘Octaves’, 1919, Dionizje ‘Dionisíaques’, 1922, Lato 1932 ‘L’estiu del 1932’, 1933, Warkocz jesieni ‘La trena de la tardor’, 1954 i el volum pòstum Muzyka wieczorem ‘Música al capvespre’, 1980 Mestre indiscutible del conte i de la novella curta, sap presentar els seus personatges en un clima líric característic Els seus temes preferits són la bellesa de la vida, el pas inexorable del temps, la mort i el patetisme del destí humà Entre els reculls de contes es destaquen Panny z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i…

Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia secreta  1999 Com…