Resultats de la cerca

Publicà la seva primera narració el 1930 en la revista The New Republic i collaborà també amb narracions curtes en The New Yorker El primer volum que publicà fou de narracions The Way Some People Live 1943 Aconseguí el National Book Award del 1958 amb The Wapshot Cronicle 1957 Falconer 1977 és considerada la seva novella més reeixida

Traslladat a Londres, fou nomenat metge de la reina Anna del 1705 al 1714, els anys de màxima activitat literària, i hi conegué, entre d’altres, Alexander Pope, Jonathan Swift i John Gay Defensor de la unió d’Anglaterra i Escòcia amb el pamflet A Sermon on the Subject of the Union 1706, n'escriví d’humorístics a favor de l’acabament de la guerra amb França De particular interès foren els que aplegà més tard a The History of John Bull 1727, la seva obra més reeixida i coneguda, que originà l’arquetipus de l’anglès típic A més d’obres de tema científic, deixà el poema Know Yourself 1734

Advocat, des del 1935 fou governador del Canadà És autor de novelles d’aventures — Prester John 1910, The Thirty-Nine Steps ‘Els 39 graons’, 1915, etc—, de poemes, biografies — Walter Scott 1932, Cromwell 1934— i d’estudis d’història, com History of Great War ‘Història de la gran guerra’, 1921-22

Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Escriví Twelve Arguments against the Deity of the Holy Ghost 1647 Fundà la primera comunitat sociniana a Anglaterra Fou empresonat diverses vegades per Cromwell

Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977

Ha publicat The Floating Opera 1956, Chimera 1972, Letters 1979, que ha estat comparada —per la complexitat— amb l' Ulisses de Joyce, Sabbatical 1982, que conté elements autobiogràfics, The Last Voyage of Somebody the Sailor 1991, Once Upon a Time 1994, entre d’altres

Collaborà en les expedicions de Back, Ross, Franklin i Beechey Viatjà per l’Àfrica i la Xina i en recollí les impressions en Travels in China 1804 i Travels into the interior of South Africa 1806 En l’obra An autobiographical memoir 1847 exposa les seves experiències a l’almirallat britànic

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes