Resultats de la cerca

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970

Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Lector de filosofia 1892 i teologia 1898 i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana i fou nomenat provincial 1905-15 i 1918-21 Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista El 1907 fundà la que seria la revista Estudis Franciscans , que dirigí, i el 1925 Criterion , primera revista catalana de filosofia Home de confiança de…

Llicenciat en filologia clàssica Signa com a  Ramon P Balasch  Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller,  Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata  1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat  Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i…

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir Collaborà a La Renaixença i participà en els Jocs Florals de Barcelona És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball Lo teixidor , Lo jornaler , de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa 1887 i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona 1927-30, els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona Des del 1925 collaborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general…

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

Des del seminari collaborà al setmanari carlí Lo Mestre Titas 1897-1900, sovint amb el pseudònim de Valcarlos Publicà Catalunya i els carlins 1900 i Orígenes históricos del carlismo 1900 Distanciat gradualment del carlisme, estudià magisteri a l’escola normal, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Participà en el Congrés Universitari Català del 1903 amb una ponència sobre Organització de la Universitat Catalana , i en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 Es relacionà amb Enric Prat de la Riba i començà una campanya pedagògica a La Veu de Catalunya per la…