Resultats de la cerca

Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles Les seves caricatures —amb el pseudònim de Folchi — li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i La Esfera i Museum , de Barcelona El 1908 donà a conèixer la ceràmica de Paterna, descoberta per ell i altres En 1911-14 viatjà, pensionat, per Itàlia, on investigà l’expansió de la ceràmica de Manises Practicà la pintura i la docència Publicà Goya en…

Originàries de França, a l’època medieval segle XIII, les cançons de malmaridada tracten, en general, de dones que, per imposició paterna, s’han casat amb un home vell o deforme, o bé amb un home jove que les ha desillusionades Han estat conreades en diversos països, i no en manquen exemples en la literatura catalana

Les experiències de la infantesa, passada al camp, i l’endarreriment espiritual gairebé medieval de la pagesia de certes regions d’Hongria són els temes predominants d’una gran part de les seves obres D’aquesta temàtica cal destacar el conte Sötétség ‘Obscuritat’, 1922, la novella Atyai hajlék ‘Casa paterna’, 1927 i també el drama Földindulás ‘Terratrèmol’, 1939 L’avançada del feixisme i el perill d’afebliment de la consciència nacional el mogueren a escriure novelles històriques A vas fiai ‘Els fills del ferro’, 1936, Boldog Margit ‘La beata Margarida’, 1937 i Julianus barát ‘El…

Nascuda Marguerite Johnson, visqué bona part de la infantesa i l'adolescència amb la seva àvia paterna A vuit anys fou violada per l’amant de la seva mare, el qual, poc després de sortir de la presó, aparegué assassinat, esdeveniments que deixaren empremta en la seva obra Poc després de completar l’educació secundària nasqué el seu fill, i els anys següents visqué en diverses ciutats de Califòrnia dedicada a tota mena d’ocupacions, des de conductora d’autobús fins a ballarina de clubs nocturns, prostituta i mestressa de bordell Casada malgrat els costums segregacionistes de l’…

Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…

Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els…

Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona  Dues hores , 1958 La pista , 1967…