Resultats de la cerca

Participà en la frustrada reconquesta d’Alger 1775, en la campanya contra Gibraltar 1780 i en la guerra espanyola contra la república francesa 1794 Publicà obres de tècnica militar, el poema El triunfo de la verdad 1796 i les tragèdies Guzmán 1780 i Pelayo 1780

Llicenciat en lletres a la Universitat de Barcelona, estudià a Oxford i a Londres Primer catedràtic de literatura anglesa a la Universitat de Madrid 1961, la primera a l'Estat espanyol i redactor d' Arbor President honorari de l’Asociación Española de Estudios Anglo-Americanos” AEDEAN des de 1981, fou un reconegut traductor al castellà d’obres de Shakespeare, Milton, Byron i Thomas Publicà, entre altres estudis, la seva tesi  Espronceda y Lord Byron 1949, premi Menéndez Pelayo, i El Romanticismo inglés 1969

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se 1971 Des de…

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…

Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novelles Guia-mapa de Gabriel Arcanjo 1961, la seva primera obra, Madeira feita de cruz 1963, Fundador 1969, A casa da paixão 1977, Tebas do meu coração 1974, A força do destino 1977, A república dos sonhos 1984, A doce canção de…

El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos ,…

Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…

Estudiant a la Universitat de Salamanca, fou deixeble de Meléndez Valdés, la influència del qual es palesa en el primer volum de Poesías 1788 Assolí molt aviat un gran prestigi personal i literari i fou amic de Jovellanos, Cienfuegos i altres escriptors Per aquesta època darrers anys de Carles IV fundà el periòdic Variedades de Literatura y Arte Durant la crisi del 1808 defensà la causa nacional i obtingué diversos càrrecs polítics Publicà manifests i proclames i les famoses Poesías patrióticas 1808 Fundà i dirigí el mateix any el Semanario Patriótico Acabada la guerra contra Napoleó, fou…

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…

El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques Llicenciat 1947 i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica 1955-69 i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford 1969-70 i Liverpool 1970-71  Exercí diversos càrrecs en l’administració pública assessor del Ministeri de Comerç  l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la…