Resultats de la cerca

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

Metge cirurgià d’ofici Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats

Ha estat considerat el modernitzador de la novella De la seva producció cal destacar Egunero hasten delako ‘Perquè comença cada dia’, 1969, 100 metro ‘100 metres’, 1976, on descriu de manera molt hàbil la tensió que angoixa el protagonista, un activista de la resistència basca, en aquests 100 metres que recorre abans de caure mort i Ene Jesus ‘Jesús meu’, 1979, obra que hom pot considerar, dins la novellística basca, com el paradigma del que ha estat anomenat l’aventura de la narració enfront de la narració de l’aventura Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Els seus assaigs sobre la “saudade"— Siñificado metafísico da saudade 1951, Pra unha filosofía da saudade 1953 i A saudade en Rosalía 1952— són fonamentals per a la comprensió de la peculiaritat cultural galaicoportuguesa A Olladas no futuro 1974 recull els seus treballs de tema polític o de crítica literària A linguaxe e as línguas 1967 és un estudi revelador de la situació sociolingüística del gallec

Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català, figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso , publicat sota el seu nom a València 1687

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Emigrà a Cuba, on publicà No desterro 1913 i Vento mareiro 1915, amb els quals s’inicià en la poesia d’intenció política i social Tornà a Galícia el 1915, i publicà Da terra asoballada 1917 La seva obra posterior rebé la influència del Modernisme i s’inspirà en els mites cèltics Reuní en A rosa de cen follas 1927 la seva lírica amorosa, i a Camiños no tempo 1949 la seva poesia liriconarrativa El 1958 publicà el poema Samos Conreà també el teatre, amb A man da santiña 1920 i O Mariscal 1926, escrita en collaboració amb AVillar Ponte

Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc