Resultats de la cerca

En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós

Participà activament en el moviment liberal turc i fou un dels inspiradors de la constitució del 1876 Traductor del francès Molière i Rousseau, és autor de poesies inspirades encara en el gust persa

Sant Agustí donà el títol de Les confessions a la relació de la seva conversió al cristianisme Les Confessions 1781-88 de Jean-Jacques Rousseau representen un model d’aquesta forma autobiogràfica dins la literatura moderna

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Professor de literatura francesa a la Universitat de Harvard, formulà amb Paul Elmer Nore les teories neohumanistes de la crítica literària nord-americana del començament del s XX D’entre les seves obres destaquen Literature and the American College Essay in Defense of the Humanities 1908, The New Laokoön 1910 i Rousseau and Romanticism 1919

Gran erudit, la influència de Rousseau és molt notable en molts dels seus llargs poemes filosòfics, que fan un curiós contrast amb les seves cançons populars De la seva obra cal fer esment de Lilla 1799, de caràcter amorós, feliç barreja d’un elegant rococó i de reeixits pensaments, i Dorottya 1801, epopeia satírica inspirada en The Rape of the Lock , d’APope

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…

Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima

Començà sota la influència filosòfica de Spinoza i evolucionà cap a una poesia de compromís social Membre de diversos partits polítics, collaborà en la revista De Nieuwe Tijd ‘Temps nous’, de crítica contra el socialisme de partit Preocupada per problemes socials, es decantà, al final de la seva vida, cap a una orientació socioreligiosa Entre les seves obres es destaquen Sonnetten en verzen in terzinen geschreven ‘Sonets i versos escrits en tercets’, 1896, De nieuwe geboort ‘El renaixement’, 1906, De vrouw in het woud ‘La dona a la selva’, 1912, Uit de diepte ‘Des de la profunditat’, 1946…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…