Resultats de la cerca

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El desencanto…

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona

És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

És autor d’un Breve tratado de Grimalte y Gradissa 1495, que continua la Fiammetta , de Boccaccio, i d’una Historia de Grisel y Mirabella con la disputa de Torrellas y Bracayda ~1495, amb elements realistes i trets de novella sentimental, on l’actitud misògina de Pere Torroella és castigada amb la mort del poeta a mans de les dames, com una paròdia del mite d’Orfeu Aquesta obra, molt traduïda, influí sobre Lope de Vega i Ariosto, entre altres

Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al segle V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels segle XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant…

Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen…

El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i la seva exposició…

És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un Romanç de l’…