Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Guillermo Díaz Caneja
Literatura
Novel·lista castellà, caracteritzat pel caire moralitzant dels seus arguments i per l’acurat desenvolupament de l’acció.
Escriví El sobre en blanco premi Fastenrath, 1918, Pilar Guerra 1920, La mujer que soñamos 1924
John Barbour
Literatura
Poeta escocès.
Estudià a Oxford i a París Fou arxidiaca d’Aberdeen des del 1357 És autor d’un llarg poema èpic, The Bruce ~1375, molt acurat en les dades històriques, on canta els fets dels herois escocesos Robert Bruce i James Douglas
Zeraḥya ben Iṣḥaq ha-Leví Gerundí
Filosofia
Gramàtica
Literatura
Judaisme
Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu, fill d’Iṣḥaq ben Zeraḥya.
Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses
Alfonso Grosso
Literatura
Novel·lista andalús.
La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi Entre les seves obres destaquen La zanja 1961, Un cielo difícilmente azul 1961, El capirote 1966, Guarnición de silla 1970, Con flores a María 1981 i Otoño indio 1983 Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès
Sully-André Peyre
Literatura
Poeta provençal.
Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques
Kamil Zeman
Literatura
Escriptor txec, conegut pel pseudònim d’Ivan Olbracht.
Fou periodista, i ocupà després alguns càrrecs oficials D’estil brillant i acurat, escriví reculls de narracions, com O zlých samotářích ‘Captius solitaris’, 1913, i nombroses novelles, entre d’altres, Žalář nejtemnější ‘La presó més fosca’, 1916, Anna proletářka ‘Anna, la proletària’, 1928 i Nikola Śuhaj loupežník ‘El bandit Nikola Śuhaj’, 1933 Les tres narracions aplegades sota el títol de Golet v údolí ‘Golet a la vall’, 1973 versen sobre el món jueu a la Rutènia subcarpàtica
Maurice Roelants
Literatura
Escriptor flamenc.
Fou cofundador i redactor de la revista literària t Fonteintje 1921-24 i secretari de la revista Vandaag 1929-30 Amb G Walschap i L Zielens fou un dels renovadors de la novellística flamenca cap al 1930 Les seves obres es caracteritzen per un estil molt acurat i per una profunda anàlisi psicològica de l’humanisme burgès Entre les més importants cal esmentar Komen en gann ‘Anar i tornar’, 1927, De Jazz-speler ‘El jazzman ', 1928, Het leven dat wij droomden ‘La vida que somniàvem’, 1931, Alles komt terecht ‘Tot arriba al seu lloc’, 1937 i Maria Daneels 1942
Manuel Luis del Yerro Ordaz
Historiografia
Literatura
Historiador i crític literari.
De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…
Leandro Fernández de Moratín

Leandro Fernandez de Moratin Copia d’un quadre de Goya, existent en la Reial Academia de San Fernando en Madrid
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…