Resultats de la cerca

Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Els seus poemes de la primera època palesen un humanitarisme de caire religiós De boodschap ‘El missatge’, 1920, Opgangen ‘Ascensions’, 1922 Posteriorment la seva poesia adoptà un caràcter decididament catòlic i nacionalista Het vierkant ‘El quadrat’, 1938, Het spoor ‘La traça’, 1944

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona , fins el 1654 La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica , adoptà les formes i els temes molt diversos de l’estètica culterana Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Vicent Garcia

Aristòcrata, diplomàtic i partidari de la política filofrancesa, el 1678 adoptà la ciutadania francesa i esdevingué agent secret de Lluís XIV Màxim representant del barroc polonès, rebé fortes influències de Marino Escriví epigrames, sonets i endevinalles Són notables per la gràcia i l’elegància d’expressió Kanikuła albo psia gwiazda ‘Canícula o l’estrella del gos’, 1647 i Lutnia ‘El so’, 1661

Començà publicant poesies a Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i a Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Publicà Los cants del laletà 1860, Lo ramet de ginesta 1867, Íntimes i quadrets 1886 i d’altres reculls poètics, on sovint adoptà el ritme de les cançons populars, revelant-hi en tots la seva religiositat i una visió idíllica del camp

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo