Resultats de la cerca

A Nàpols escriví Nao de Amor , composició allegòrica on el poeta-amant s’enfonsa en la mar tempestuosa de l’amor Les seves obres més importants són al Cancionero de Stúñiga , i hom en troba poemes menors al Cancionero de Gallardo

Capità, residí al Regne de Nàpols des del 1560 almenys fins al 1570, on escriví l’obra allegòrica Vergel de varios triunfos , publicada el 1572 amb el títol Dechado de varias virtudes És autor de la novella bizantina Selva de aventuras Barcelona 1565, reeditada almenys sis vegades i traduïda al francès 1580, 1587, 1598 és considerada com una de les més reeixides del gènere en la literatura castellana

Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes

El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que…

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània Esdevingué el novellista més important de la literatura albanesa Conreà una narrativa allegòrica que tingué el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’ Enver Hoxha , al qual sotmeté a crítica No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides Del conjunt de la seva obra novellística hom pot esmentar Gjenerali i ushtrisë së vdekur ‘El general de l’exèrcit…

Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran inventiva…

Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu

Apassionat per la política, amic del duc d’Osuna, l’acompanyà a Itàlia, on intervingué en perilloses missions diplomàtiques A la caiguda del duc 1620, fou desterrat a la Torre de Juan Abad, però amb la mort de Felip III i l’ascensió del comte duc d’Olivares recobrà la confiança de la Cort El 1639 fou detingut, sense que se'n sàpiguen exactament les causes, a casa del duc de Medinaceli i empresonat en el convent de San Marcos de Lleó, on restà quatre anys en deplorables condicions Quevedo és un dels més grans poetes de tots els temps Conreà tots els gèneres, des dels satírics i polítics, com…