Resultats de la cerca

Fou director del manicomi provincial de Palma del 1920 al 1963, escriví Aquella ciudad de Palma 1954, tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

La seva primera novella, Invisible Man 1952, fou considerada una de les millors obres narratives de després de la Segona Guerra Mundial Exposa el tema de la recerca d’identitat de l’ésser humà als EUA i la problemàtica de la seva raça en aquella societat Fou professor visitant en diverses universitats americanes i europees Publicà també el volum d’assaigs Shadow and Act 1964

Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

Fou director general d’instrucció pública És autor de poesies i articles de crítica literària en El Laberinto i en la Revista Española de ambos Mundos i d’una Galería de la literatura española 1846, que, bé que mancada de rigor, aporta notes d’interès sobre la vida literària d’aquella època Fou membre de la Real Academia Española, i escriví Historia del levantamiento de las comunidades de Castilla 1850 i Historia del reinado de Carlos III 1856

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa,…