Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
epònim
Història
Literatura
Personatge el nom del qual és aplicat a la representació d’un fet abstracte, normalment una qualitat o un defecte que posseeixi aquest personatge.
En aquest sentit, les muses designen la inspiració, i cadascuna d’elles representa una diversa activitat artística
accent
Literatura
Element constitutiu del vers que aquest, per a ésser harmoniós, demana en determinades síl·labes.
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres…
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
Tulsīdās
Literatura
Poeta indi.
La seva obra, en hindi, Rāmcaritmānas ‘El llac de la gesta de Rāma’, inspirat en el Rāmāyaṇa , expressa la devoció fervent a Rāma, considerat eclècticament com l’encarnació perfecta de la divinitat Contribuí a implantar aquest culte al nord de l’Índia Hom li atribueix altres obres centrades en aquest culte
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans…
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la…
Agustín García Calvo
Literatura
Escriptor castellà.
Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina