Resultats de la cerca

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del “Diario de Gerona” Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura A Girona, amb XMontsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà a “Diario de Gerona”, “Vida”, “L’Enderroc”, “Lletres” i “El Gironès”, i a Barcelona, a “Montserrat” 1900, “Catalunya” 1903-05 i “Vida” 1907-08, a través d’on conegué Josep Carner, Guerau de Liost, JM Lopez-Picó i Emili Vallès, nucli literari que inicià el canvi de gust que preparà el Noucentisme Escriví petites proses poètiques, intimistes, que…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de…

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília

Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952

Fou un dels principals representants de l’avantguarda dels anys vint i trenta al seu país, que es concretà en el grup “Devetsil”, del qual fou un animador destacat En el seu escrit programàtic Poetismus 1924 pretén de conjugar l’alliberament social i individual a través de la poesia Capdavanter del surrealisme a Praga, a partir de la presa del poder per part dels comunistes, hom li prohibí de publicar Entre els seus estudis cal esmentar Alexander Archipenko 1923, Film 1925, Sovetská kultura ‘Cultura soviètica’, 1928 i Architektura v Ceskoslovensku ‘L’arquitectura a Txecoslovàquia…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon ,…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer…