Resultats de la cerca

Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí Dirigí el Butlletí de Predicació Sagrada i collaborà en periòdics manresans sobre temes d’història local

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’Eduard Toda als arxius algueresos És autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine i alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari 1784 i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat 1786

Estudià filosofia i lletres a Madrid El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España 1958-67 Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de…

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller, 1955, Matteo Luigi…

La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola que no sabia de llegir ni escriure, Dibarrart, Xenpelar…

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina , que ell mateix fundà En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent Publicà La invasión de Occidente 1896, Apuntes de la vida de Antonio Maceo 1897, Crónicas de la guerra , llibre fonamental…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana, fou nomenat,…