Resultats de la cerca

De família pagesa, es formà entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments 1899, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove 1903

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

Autodidacte, exercí oficis molt diversos Popular i hàbil versificador, fou molt influït pel Romanticisme espanyol Fou afusellat arran de la Conspiración de la Escalera De les seves obres cal destacar Xicotencal, La muerte de Gessler, La fatalidad, Plegaria i La flor de la caña , que l’any 1886 foren recollides, amb altres obres, en un volum titulat Poesías completas con 210 composiciones inéditas

Autodidacte, es vinculà estretament al moviment beat De la seva poesia, sòbria i elaborada, destaquen els reculls Objectivist Anthology 1932, In What Hour 1940 i One Flower Wreath Hill 1977 Escriví també drames en vers Beyond the Mountains , 1955, assaig The Birds in the Bush , 1959 The Alternative Society , 1970 The Elastic Retort , 1973 i els volums autobiogràfics An Autobiographical Novel 1966 i Excerpts from Life 1981 Fou també traductor i pintor

Autodidacte, s’estrenà el 1932 amb el volum de contes Fantoches Visqué alguns anys als Estats Units, primer com a professor a Berkeley, després com a director del Departament d’Afers Culturals de la Unió Pan-Americana La crítica és unànime en considerar O Tempo e o Vento 7 volums, 1949-63 com la seva millor obra Altres obres remarcables són Clarissa 1933, Olhai os lírios do campo 1938, O prisioneiro 1967 i Incidente em Antares 1971

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó Publicà els reculls  Calidoscopi de sol i de celístia 1980, Foc d'arrels 1983, Renou de mites 1986, premi Ciutat de Reus 1985, Innovació dels orígens 1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989 i Gènesi , publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 1990 Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra 1971, el Vila de Perpinyà per Roses a Psique 1972, el…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…