Resultats de la cerca

Participà en la collecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa 1957 Seguiren les proses de Percival e outras histórias 1958, O crepúsculo e as formigas 1961 i Arrabaldo do Norte 1964, obra clau de la Nova narrativa galega , que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia O corvo, a figueira e a fouce de ouro novella inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’…

Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Senyor de Castellana Bonifaci VI i un dels més poderosos nobles occitans Escriví tres sirventesos contra Carles d’Anjou entre el 1250 i el 1262 Aquest darrer any encoratjà amb el seu ajut una revolta a Marsella contra el domini francès El seu castell fou destruït i els seus béns foren confiscats Lluís IX de França obligà Jaume I de Catalunya-Aragó a prometre que no ajudaria els rebels, però l’infant Pere, el futur Pere II, acollí Bonifaci a la seva cort

Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…

Fill de mare jueva i de pare austroalemany, director adjunt durant la Segona Guerra Mundial d’una entitat bancària que custodiava béns confiscats als jueus, a deu anys els seus pares es divorciaren Restà aleshores sota la custòdia del seu pare, experiència que el colpí i que marcà gran part de la seva producció, especialment la que ha estat considerada la seva obra mestra, la novella Het stenen bruidsbed ‘El llit de noces de pedra’, 1979, un relat retrospectiu del conflicte de ressons èpics La mateixa empremta és constatable, amb més o menys intensitat, a la resta de la seva obra…

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge, amb estaments…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la…