Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Francesc Puig i Alfonso
Literatura
Escriptor i llibreter.
Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 Com a memorialista, Curiositats barcelonines 1919, en tres volums Recordant coses passades 1934 i Recuerdos de un setentón 1943, a més…
Francesc Miquel i Badia
Francesc Miquel i Badia en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista, especialista en literatura i art.
Advocat Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres El 1866 començà com a crític al “Diari de Barcelona”, des d’on exercí una gran influència com a representant del gust acadèmic oposat als modernistes, reconeixia, però, la capacitat artística de molts d’ells Dirigí una campanya 1883 per aconseguir la cessió d’edificis de la Ciutadella per a museus Fou membre de les acadèmies barcelonines de Bones Lletres, Ciències i Arts i Jurisprudència, i professor de teoria i història de les belles arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi…
Josep Coll i Vehí
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i crític.
Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846 Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’Institut de Madrid 1849 i al de Barcelona 1861, del qual fou director el 1871 Amb el pseudònim Garibay collaborà a les revistes barcelonines El Genio i El Ángel Exterminador i al Diario de Barcelona des del 1854 Amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, fou considerat un dels portaveus de l’escola conservadora catalana Fou un dels fundadors del Casino Barcelonès el 1849, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920 aparegué Contes de…
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…
el Renaixement
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Renaixement_cos_huma.jpg)
Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…