Resultats de la cerca

El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal 1999 i les…

De jove estudià música i, com a periodista, treballà primer a l’emissora juvenil Pont-Nou i, des del 1986, treballa a les emissores de Catalunya Ràdio com a guionista i realitzadora Pànic 1990-91, Inèdit 1990-91, La nit dels ignorants 1996-97 i El fons de la qüestió 2008 són alguns dels guions en què ha participat L’any 1983 participà en la fundació del Festival Internacional de Música de Cantonigròs En 2001-03 dirigí una coral al Centre Penitenciari de Can Brians És autora de les novelles Presó de neu 2003, El jersei 2006, Tren a Puigcerdà 2007, Vés a saber on és el cel 2009 i La nevada del…

Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La penúltima puerta 1968

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…

Entre el 1907 i el 1930 escriví, per al gran públic, nombroses obres de caire eroticosentimental que tingueren molt d’èxit, entre les quals El negro que tenía el alma blanca 1922, portada al teatre i al cinema

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940

Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838

Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari  Le Pays d’Apt  1977

Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de  Josep Oriol Molgosa i Valls

Estudià filosofia, teologia i dret Fou diputat i senador Defensà amb enardiment les seves idees en nombrosos articles periodístics i fundà El Pensamiento Español Les seves novelles pertanyen al gènere històric, encara que aquest gènere ja era periclitat quan ell les escriví Les més importants són Doña Urraca de Castilla 1849, Doña Blanca de Navarra 1874 i, sobretot, Amaya o los vascos del siglo VIII 1878, damunt la qual JGuridi escriví l’òpera Amaya 1920