Resultats de la cerca

Diputat a les corts de Cadis, defensà la llibertat del seu país i l’abolició de la mita Escriví poesies de tipus neoclàssic, però també impregnades d’un cert Romanticisme, de les quals cal destacar La victoria de Junín, Canto a Bolívar 1825 i Al general Flores, vencedor de Miñarica 1835 El 1947 foren editades les seves Poesías Completas

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española de la Lengua…

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…

El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José Miró Cardona i José…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l’editorial Planeta i on s’establí fins a l’any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l’anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta i setanta, un fenomen que es caracteritzà per la difusió de joves autors llatinoamericans Cortázar, Vargas Llosa, Garcia Márquez, etc que saltaren a la fama internacional Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las espaldas 1966,…

Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs  El arte de la distorsión  2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007,  La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i  Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat  Los informantes 2004,  Historia secreta de…

Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…