Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Ramón de Campoamor y Campoosorio
Ramón de Campoamor y Campoosorio
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta postromàntic.
Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut filosòfic, i…
dibraqui
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina compost de dues síl·labes breus.
pirriqui
Literatura
Peu, en sentit impropi, de la mètrica grega antiga, o, potser, figura mètrica que per ella sola no té existència.
Format per dues síllabes breus, no té arsi ni tesi i, en la poesia arcaica llatina, el seu valor pot ésser representat per una paraula iàmbica
Joaquín Benegasi y Luján
Literatura
Poeta castellà.
Conreà el gènere festiu Adquirí popularitat amb Vida de San Benito de Palermo ~1746 Escriví per al teatre peces breus i la comèdia Llámenla como quisieren ~1746
William Carleton
Literatura
Novel·lista irlandès en llengua anglesa.
És autor de narracions breus Traits and Stories of the Irish Peasantry , ‘Trests i relats de la pagesia irlandesa’, 1830 i de diverses novelles Fardorougha the Miser , ‘Fardorougha l’avar’, 1839
Bhartṛihari
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita, probablement del s VII.
És autor de tres śataka formades per cent estrofes breus moralitzadores, Śringāra śataka ‘Centúria de l’amor’, Nīti śataka ‘Centúria de la prudència de la vida’ i Vairāgya śataka ‘Centúria de la renunciació’
Aristides de Milet
Literatura
Escriptor grec, de l’època hel·lenística, al qual hom atribuí des de l’antiguitat les Milesíaques
.
Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit
Jakub Arbes
Literatura
Periodisme
Novel·lista, crític i periodista txec.
De la seva narrativa, caracteritzada pel realisme psicològic, destaquen les novelles breus, sovint de tema fantàstic, que ell qualificà de romanetta terme que aconseguí d’introduir al país, com Newtonuv mozek ‘El cervell de Newton’, 1877, etc
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…