Resultats de la cerca

L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I 893-927,…

Des del 1841 participà activament en la lluita contra els ocupants turcs Publicà articles en diaris i revistes, alguns creats per ell mateix És autor del primer poema revolucionari en la literatura búlgara Gorski p'tnik ‘El caminant dels boscs’, 1857, poema èpic d’exaltació del moviment d’alliberament nacional, molt popular i d’una gran repercussió en la literatura búlgara

Membre de l’acadèmia de ciències de Bulgària, fou professor i redactor de la revista literària “Selska Razgovorka” ‘Converses del poble’ Iniciador de la poesia realista búlgara, el tema central de la seva obra és la vida rural del seu país, les aspiracions i qualitats humanes dels camperols i l’antagonisme entre els rics i els pobres Andreško i Mečtateli ‘Els somiadors’ Escriví també novelles infantils Jan Bibijan , 1933

La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972

Al principi fou una literatura eclesiàstica compresa dins la tradició historiogràfica búlgara Al s XVIII sorgiren els primers intents de creació d’una obra pròpia arran de les traduccions d’obres de l’escriptor grec Damáskinos l’Estudita, conegudes amb el nom de damaskini A la primera meitat del s XIX, parallela a l’aparició d’una burgesia macedònia, es produí una florida de la literatura Teodosij Sinaitski creà, a Tessalònica, el 1838, una impremta dedicada a la producció de llibres eslavomacedònics, i entre els diversos escriptors hom troba els monjos Joakim Krčovski i Kiril Pejčinovik…