Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC

Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…

Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”

Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí Dirigí el Butlletí de Predicació Sagrada i collaborà en periòdics manresans sobre temes d’història local

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Fou secretari perpetu de l’Academia Galega i director d’"A Nosa Terra”, de la Corunya Publicà obres de costumisme local poemes Brétemas, 1896 Rayolas , 1898 i narracions Contos da forxa , 1919 A terra chama , 1925, i també La literatura gallega en el siglo XIX 1903, Literatura gallega 1911 i Influencia de los catalanes en el progreso de la industria pesquera en Galicia 1904, publicat en el butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual era membre corresponent

Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració…