Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mikhail Petrovič Arcybašev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’
Wilhelm Busch
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Dibuixant, pintor i poeta alemany.
D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891
Louis-Paul Boon
Literatura
Escriptor flamenc.
El seu realisme cínic, expressat en un llenguatge cru i aspre, no exclou, però sentiments de solidaritat vers els éssers humils i marginats de la societat L’estil es basa sobretot en els trets dialectals de la seva regió i en una sintaxi rica i imaginativa De la seva obra cal destacar Mijn kleine oorlog ‘La meva petita guerra’, 1946, De Kapellekensbaan ‘L’avinguda de la Capelleta’, 1953, Menuet 1955, Het Geuzenboek ‘El llibre dels brivalls’, 1978, entre d’altres
Sei Shōnagon
Literatura
Escriptora japonesa.
Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort
Meleagre
Literatura
Poeta epigramàtic grec.
Fill de la ciutat que ell anomenà l’Atenes de Síria Escriví una obra, Càrites , meitat en prosa meitat en vers, a la manera del cínic Menip que també era de Gadara, i sembla haver estat un considerable polígraf i home d’estudi però la seva fama li ve de la composició d’una antologia de poetes epigramàtics, la Corona , al proemi de la qual apareixen les seves opinions sobre quaranta-quatre poemes anteriors que després integren, amb gairebé una vintena més, la dita antologia, base de l’anomenada Antologia Palatina La poesia de Meleagre és predominantment eròtica, homosexual i…
agent secret | secreta
Cinematografia
Literatura
Personatge de ficció literària i cinematogràfica creat els anys cinquanta.
L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A diferència de l’…
Llucià
Literatura
Escriptor grec.
En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
literatura grega
Literatura
Literatura en llengua grega produïda dins l’àrea cultural del país hel·lènic.
Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…