Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Aleksandr Ivanovič Ertel’
Literatura
Escriptor rus.
Participà en l’aixecament del 1884 i fou empresonat Preocupat per la vida camperola, li dedicà gran part de la seva obra literària Zapiski Stepn'aka ‘Apunts de Stepniak’, 1879-82 i Gardeniny, ikh dvorná, priveržency i vragi ‘Els Gardenin, llurs servents, amics i enemics’, 1899, la seva obra més important
Karolina Světlà
Literatura
Nom amb el qual es coneguda Johanna Rottovà, escriptora txeca.
De nota popular i nacionalista bohèmia, dedicà també molta atenció al problema de la dona, al seu dret a l’educació i a millores socials De la seva obra cal destacar Vesnický roman ‘Novella camperola’, 1867, Křiž u potoku ‘La creu al rierol’, 1868 i Nemodlenec ‘El qui no prega’, 1873
Marko-Vovčok
Literatura
Nom amb què és coneguda Maria A.Vilinskaja-Márkovič, escriptora russa.
De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble
Júlio Dinis
Literatura
Nom amb el qual és conegut Joaquim Guilherme Gomes Coelho, novel·lista portuguès.
Coneixedor de Richardson i Fielding, és el novellista de la burgesia de Porto, formada en la cultura britànica Uma família inglesa , 1868 La major part de la seva obra, però, és d’inspiració camperola As pupilas do senhor reitor , 1867 A morgadinha dos Canaviais , 1868 Conreà el teatre i la poesia Poesias , 1873-74
Jakub Kolas
Literatura
Escriptor bielorús.
Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949
Szymon Szymonowic
Filosofia
Literatura
Poeta i humanista polonès.
Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons
Ellen Glasgow
Literatura
Escriptora nord-americana.
Les seves obres reflecteixen el conflicte entre la societat patriarcal i la industrial Es divideixen en tres grups les novelles històriques, el cicle de la vida camperola — Vein of Iron 1935— i el cicle de Richmond — The Sheltered Life 1932— Fou una destacada feminista Cal considerar la seva producció com un quadre històric i de costums, escrit d’una manera àgil i satírica
Ramon Arrufat i Arrufat
Història
Literatura
Escriptor i activista polític.
De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical
Claudi Peiròt
Literatura
Poeta occità.
Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord
Joan Baptista Fabre
Literatura
Escriptor occità.
Eclesiàstic, fou un humanista culte Escriví comèdies L’Opera d’Aubais, Lo tresaur de Substancion i la novella Istòria de Joan-l’anpres , sobre la vida camperola en vers escriví L’Odissèa travestida i L’Eneïda de Cèlanòva, on transportà herois i fets èpics a un medi rural Lo Sèti de Cadarossa ‘El setge de Cadarossa’, poema heroicocòmic, és una sàtira rabelaisiana del clergat i dels monjos La seva obra francesa és abundant i en una gran part inèdita