Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Mallorca i es doctorà en teologia a Tortosa Residí a Madrid on mantingué contacte amb els cercles poètics de la capital Conegué Lope de Vega, Calderón de la Barca i Góngora, que influí molt en la seva obra, i el duc de Medina de las Torres, que es convertí en el seu mecenes i protector El 1635, tornà a Mallorca i pronuncià un sermó de Quaresma molt crític amb les autoritats civils i eclesiàstiques de Palma, pel qual el tribunal de la Inquisició li obrí un procés que s'allargaria fins el 1647 Gràcies a la seva amistat amb el duc de Medina de las Torres, el 1636 l…

Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150

Entre les seves obres, influïdes per Ibsen i per Tolstoj, destaquen els drames Työmiehen vaimo ‘La dona de l’obrer’, 1885, Papin Perhe ‘La família del capellà’, 1891, Sylvi 1893 i Anna Liisi 1895

Capellà a Calaf, fou un notable poeta que en vida publicà dos reculls Caramelles 1955, que aplega aquelles poesies que compongué per al grup Els pastorets de Calaf que ell mateix havia fundat, i  Monjoia de poesies 1957

Capellà de la diputació del general, de València Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze

Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant  la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera  i la segona  …

Capellà al servei de l’arquebisbe Sandoval y Rojas i de l’infant cardenal Don Fernando, fou amic de Cervantes i de Lope de Vega Escriví el Romancero espiritual 1612, amb fines recreacions sacres de poesia popular, i Doce autos sacramentales y dos comedias divinas 1622

Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica

D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni

Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez Capellà castrense, dirigí 1813 el Diario de Valencia arran del final de l’ocupació francesa Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia 1814 i Los crímenes constitucionales de la Francia 1829, a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical