Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV,…
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i…
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i…
Joaquim Maria Machado de Assís
Literatura
Novel·lista brasiler.
En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904
malgaix
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup indonesi de la família austronèsica, parlada per més de 5 milions de persones a Madagascar.
Posseeix una notable diferenciació dialectal, manifestada en els dialectes arcaics El merina , dialecte més evolucionat, esdevingué llengua oficial el 1820 Escrit en caràcters llatins, conserva trets austronèsics en el lèxic i l’estructura morfològica Ha manllevat un nombrós vocabulari del sànscrit, de l’àrab i del swahili principalment La literatura malgaixa és d’una gran riquesa popular i consta de nombrosos proverbis, oracions, històries, contes i poemes
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
Qāsim Amīn
Literatura
Dret
Escriptor i magistrat egipci.
Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana
panjabi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l’Índia.
A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
rondell
Literatura
Música
Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del s. XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels s. XII i XIII.
La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…