Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Josep Maria Gironella i Pous
Literatura
Novel·lista i assagista en llengua castellana.
Començà publicant poesia Ha llegado el invierno y tú no estás aquí , 1945 Amb Los cipreses creen en Dios 1953, Un millón de muertos 1961 i Ha estallado la paz 1966 —traduïdes al català i a d’altres idiomes— formà un ambiciós cicle novellístic amb el qual pretengué reflectir amb objectivitat l’ambient social i polític des de la Segona República Espanyola fins a la postguerra Publicà altres novelles, com Un hombre premi Nadal, 1946, La marea 1949, Los fantasmas de mi cerebro 1959, Mujer, levántate y anda 1962, Todos somos fugitivos 1966, Condenados a vivir premi Planeta, 1971, Cita en el…
Alonso de Ledesma
Literatura
Poeta castellà.
Iniciador del conceptisme, la seva obra, de fons religiós, manipula equívocs allegories enigmàtiques i figures similars Conceptos espirituales 1600, Los juegos de la Noche Buena en cien enigmas 1611 i Epigramas y hieroglíficos
Eugenio Florit
Literatura
Poeta cubà d’ascendència espanyola.
El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego
realisme màgic
Literatura
Procediment de la ficció literària en el qual, sobre un argument, ambientació o personatges, etc. de base realista l'autor superposa elements fantàstics, absurds o irreals.
Moltes vegades aquests elements acaben dominant el relat i en condicionen el desenvolupament i el desenllaç, però mantenint sempre un registre d’objectivitat i quotidianitat El terme es popularitzà sobretot els anys seixanta per a designar l'obra d'una sèrie d’escriptors llatinoamericans que feien un ús especialment abundant d’aquest recurs, entre d'altres, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o, sobretot, Gabriel García Márquez, autor de Cien años de soledad 1963, obra considerada l’exemple més acabat Tanmateix, hom pot identificar aquesta tècnica en escriptors europeus molt…
Juan Segura Palomares
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…
Diego de Saavedra Fajardo
Literatura
Escriptor castellà.
Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República…
Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez
Literatura
Escriptor colombià conegut també amb el sobrenom de Gabo.
Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva…
Concepció Alòs i Domingo
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos li comportà la pèrdua…
José Vargas Tamayo
Literatura
Cristianisme
Escriptor i religiós jesuïta.
El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i Cantas del…
Adrià del Valle i Costa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i bibliotecari.
A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…