Resultats de la cerca

Periodista, és autor de novelles Don Clorato de Potasa , 1929 La família Mínguez , 1946, d’obres teatrals Margarita y los hombres , 1934 El baile , 1952 i de guions cinematogràfics

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980, etc

Estudià a les universitats de Virgínia i de Pennsilvània i, fins a trenta anys, practicà tota mena d’oficis És autor d’una obra abundant, de caràcter naturalista i arrelada en el sud i entre els blancs pobres En les seves novelles més sobresortints hom observa una preocupació sociològica que es mostra a través de situacions sovint còmiques Tabacco Road 1932, God’s Little Acre 1934, Journeyman 1938, Georgia Boy 1943, Venny by Nature 1961, In Search of Bisco 1965 i Deep South 1968 El 1951 publicà l’autobiografia Call It Experience També publicà reportatges You have Seen their Faces , 1937,…

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins ,…

Cursà estudis inacabats de filologia a la Universitat de Bucarest 1954-57 i començà a publicar poemes el 1954 en revistes literàries i, el 1960, el primer recull, Ningea în Bărăgan ‘Ha nevat a Bărăgan’ Conreà també la novella curta i dins la seva obra cal destacar Somnul de la amiază ‘Somni de migdia’, 1960, Caii albi din oraşul Bucureşti ‘Els cavalls blancs de la ciutat de Bucarest’, 1967, Îngerul a strigat ‘L’àngel ha cridat’, 1968, Scaunul singurătății ‘El lloc de la solitud’, 1988 i Amantul Marii Doamne Dracula  ‘L’amant del comte Dràcula’, 2001, i les memòries  Cartea cu prieteni ‘El…

Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder Guanyà tres…

Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema stikhotvornogo…

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…